LA MÀSCARA
2020-2021. Èric Gil
Ha esdevingut el meu fat
estar a una màscara enganxat.
Els asiàtics ens avisaren
i nosaltres ens en burlàrem.
Abans la cara no ens tapàvem
ni la salut ens jugàvem
d’aquells que són més savis;
d’aquells que són més vells.
Però ara s’ha pintat tot
del color blau del morrió.
No me’l trec davant de tots,
tots pensem que és el millor.
Veig la gent amb la cara tallada,
que amb diferents colors la decoren ara.
Hem normalitzat que a tots ens costa respirar ara
mentre cridem la gent que no la porta tapada.
L’estat tracta d’herois aquells que la porten posada,
tot això perquè vestim amb orgull la cara tapada,
Però per culpa d’aquest acte
la llibertat es qüestionada.
Som lliures en tenir la cara tallada?
Som nosaltres amb la personalitat tallada?