EL MAR

Publicat a Lletraferits

2020-2021. Wenghi Luo

Escolto tranquil·lament les onades petites i calmades. Observo les gavines que volen. Penso en la immensitat infinita del mar.

El mar és un lloc desitjat perquè és bonic. L’aigua és blava com el cel i els petits vaixells que el solquen formen un bell quadre. El sol l’il·lumina i el fa brillar com els estels a la nit. El cel està decorat pels núvols amb formes de flors de jardí.

Quan estem tristos, la visió de les onades allunya les preocupacions. Ens concentrem en la sorra suau i en les petxines acolorides i brillants. Si fa bon temps, les persones estan estirades prenent el sol i la canalla corre fent xisclets i esquitxant mentre juguen despreocupadament.

Cau la nit, lentament el sol es va retirant. L’aigua es torna vermellosa, la gent mandrosament comença a marxar. Ja no hi ha ningú; tot està calmat i sembla que el mar s’adorm.

Penso que el mar és multicolor; és vermell perquè el sol el tenyeix; és verd perquè el bosc d’algues de les seves profunditats es deixa entreveure; és groc per la sorra daurada; és de molts colors pels coralls i pels peixos que hi viuen.

Només tinc un adjectiu que descriu allò que per a mi és el mar: preciós.