PINTURA I FUM
2020-2021. Martina Ros
Fa cinc anys que treballo en la mateixa empresa. Em passejo per tot arreu amb un equip de neteja en un lloc ple d’innovadors. Justament aquells dies estaven enllestint el prototip d’un producte que sens dubte revolucionaria el món tecnològic i posaria a l’empresa entre les tres millors d’aquest àmbit.
Només necessitaven la patent per posar-lo en marxa quan va passar l’impensable. Un fet que va posar el punt de mira cada una de les persones que havien estat treballant en el projecte, però sobretot a mi; era la que ho sabia tot.
22/10/2020
Era una sala petita i fosca, il·luminada únicament per una làmpada de llum “led” que t’encegava. Sens dubte volien causar intimidació a tothom que hi entrava. El cap de l’empresa, el senyor Vives, seia en una cadira al costat del vicepresident, el senyor Llop, i el que devia ser l’investigador privat de la multinacional. Aquest darrer, amb un bloc de notes i un bolígraf, va començar a fer preguntes: On era ahir a les dues? Volem saber què va veure i a qui...
21/10/2020
Havia arribat cinc minuts tard a la feina. L’ambient era diferent del dels altres dies. La gent estava nerviosa. Tot estava enllestit i els era difícil esperar més estona. Pujava a la divuitena planta i, com sempre, la secretària del senyor Llop em saludava i m’acompanyava fins al seu despatx perquè necessitava una bona neteja i una mica de ventilació ja que l’havien pintat feia res. Un cop havia acabat, m’avisarien per anar a netejar la sala de reunions de la quinzena planta.
Les sales de reunions tenen totes una taula llarga envoltada de cadires. Solen estar ocupades per molts empresaris que discuteixen diverses qüestions i acostumen a menjar i fins i tot fumen, per la qual cosa sempre deixen el terra força brut. Acabava d’escombrar quan vaig sentir algú discutint al lavabo; un home i una dona que intentaven posar-se d’acord en alguna cosa que ara no recordo bé, tot i que estic segura haver sentit “problema en el motor”.
En aquest moment el senyor Vives m’interromp i em pregunta què havia sentit.
-Estàs segura d’haver escoltat “problema en el motor”?
-Si, he assentit segura i sense cap mena de dubte.
-I... no saps qui eren els que discutien? –ha preguntat nerviós.
-No, senyor.
-Bé. Continuem si us sembla amb el cas inicial –diu l’investigador.
-D’acord.
Me’n vaig anar abans que sortissin del lavabo cap al despatx del senyor Vives. Va ser després de netejar allà que vaig anar a la sala de l’ordinador general. Eren les dues i deu i tot semblava normal, però una olor estranya s’havia quedat impregnada a l’aire.
-Quina mena d’olor? –em pregunta l’investigador.
-No sabria com descriure-la. Era com... com una barreja de pintura i de fum.
De sobte, tot em va quadrar. Sense pensar, el meu dit va indicar cap a una persona d’aquella sala, i de la meva boca van sortir aquestes paraules.
-Ha estat vostè!
Una setmana després...
L’ambient ja tornava a ser el de sempre. L’empresa estava a punt de tenir las patent i aconseguien solucionar el problema del motor, com bé havia escoltat feia uns dies al lavabo.
El senyor Llop havia estat despatxat després d’haver enviat els plànols del prototip a la competència, i jo seguia netejant cada dia sala darrera sala.