EL MOCADOR DE LA PRINCESA

Publicat a Lletraferits

2021-2022. Natàlia Simarro

Aquella nit, la princesa Isabel estava molt nerviosa. L’endemà venia al palau on residia l’home amb qui s’havia de casar, el marquès Ludovic de Galvany, que tornava de participar en una batalla en una llunyana regió.

A la seva habitació, dues donzelles la van ajudar a treure’s el vestit que duia posat. Era un vestit molt car, confeccionat amb teles procedents d’Orient, i a posar-se roba adequada per a passar la nit. En aquella època, les nits eren molt fredes i a l’habitació només hi havia una petita llar de foc.

Sola a la seva habitació, la princesa es va disposar a dormir. La foscor inundava la cambra i el silenci era penetrant.

A mitjanit, va tenir la sensació que la porta s’obria. Va obrir els ulls, però no va veure res. Tot i així, es va espantar. Es va tapar fins al cap amb les mantes i va estar tan quieta com va poder mentre esperava atemorida. Va sentir unes passes d’algú que s’acostava a poc a poc cap al llit. Va romandre immòbil, aquells instants li van semblar una eternitat.

Un raig de sol va entrar juganer per la finestra i la princesa es va despertar. Molt contenta, va pensar que tot havia estat un malson.

Aleshores, va entrar a l’habitació una de les seves donzelles. Estava plorant desconsoladament, i entre sanglots i llàgrimes, li va dir: -Senyora, senyora! Quina desgràcia! Ens ha arribat la notícia a palau que el marquès s’ha mort aquesta nit en una emboscada amb uns bandolers. Ho sento molt, senyora!

La princesa es va quedar blanca com el paper i en aquell moment va veure un objecte als peus del llit, just on havia sentit les misterioses passes aquella nit. Era un mocador que havia regalat al seu estimat Ludovic perquè mai no oblidés l’amor que sentien l’un per l’altre; estava arrugat i ple de sang.