LES OLIVES

Publicat a Lletraferits

2021-2022. Lola Marquès

Aviat farà un any que el meu avi va morir, i no he deixat de pensar en ell cap dia i en totes les coses que fèiem junts. La veritat és que el trobo a faltar molt, i m’agrada recordar les coses que he fet i he après amb ell.

Recordo un dia, deuria ser un cap de setmana, que vaig anar a casa dels avis i, com que cada matí ell sortia a buscar el diari i a veure ocells, em va preguntar si volia anar amb ell. Em va portar al centre comercial de Les Glòries perquè havia de comprar un pot de mel que li agradava molt.

En entrar al supermercat, vam passar davant la secció de les olives. A mi sempre m’han agradat molt, i a ell també. Em vaig quedar embadalida mirant aquell munt de pots tan replens d’olives verdes i grosses, i l’avi es va adonar que em moria de ganes d’agafar-ne una.

Aleshores, se’m va apropar i em va dir a cau d’orella que n’agafés una. Li vaig dir xiuxiuejant que tenia por que algú em veiés i em renyés, però quan vaig aixecar els ulls per a observar la seva reacció, se’m va avançar. Ràpid com un llamp va posar la mà dins el pot, va agafar una oliva i se la va menjar. La meva reacció va ser instantània; vaig fer exactament el mateix que ell. Ens vam mirar, tots dos amb la boca plena, ens vam posar a riure fins que les llàgrimes ens van començar a saltar i vam sortir a corre-cuita del supermercat.

Quina sort he tingut d’haver pogut gaudir durant catorze anys d’un avi com el meu. Hem compartit moltíssimes històries i un munt d’anècdotes i, sobretot, he estat al seu costat en els moments més durs, quan m’ha necessitat