QUIN FIL VOLS?

Publicat a Lletraferits

2021-2022. Bruno Amilibia

Aquesta és una anècdota personal força curiosa i bastant original.

Des de fa dos anys, formo part del CISV, una organització de voluntaris que proporciona l'oportunitat d'experimentar la diversitat cultural mitjançant programes educatius. El seu objectiu és assolir un món més just i pacífic a través de la cooperació, l'entesa i l'amistat intercultural.

La primera vegada que vaig participar en una de les seves activitats, es tractava de passar dos dies, amb d’altres nois i noies, a Montjuïc. Vam fer molts jocs, d’entre els quals recordo és un que es tractava de cantar individualment una cançó per estrofes i els altres l’havíem de repetir.

A la nit, estàvem jugant a tigres i àngels, quan un monitor disfressat de “Ninja” em va donar un cop amb un “nunchaku”, una arma d’arts marcials tradicional d’Okinawa que consta de dos pals connectats en un extrem per una cadena curta o per una corda. Se li va trencar a les mans i un dels pals va sortir disparat cap a mi. De la força de l’impacte vaig anar a parar al terra i em vaig fer un tall a la cella perquè estava ple de pedres.

Passat el primer ensurt, vam esperar un taxi per anar a l’hospital perquè estava clar que calia cosir-me el trau. En arribar a Sant Pau, em van atendre molt ràpid. Em van posar dues vegades anestèsia perquè a la primera notava molt el mal i el metge d’urgències va decidir que no calia fer-me patir i em va regalar una segona punxada. Va ser molt amable i abans de començar a cosir, em va dir que podia escollir el color del fil.

Mai m’hauria imaginat que els cirurgians tinguessin fils de colors diferents, i a més, que deixessin triar al pacient quin color preferien. Vaig rumiar dos minuts i, finalment, em vaig decidir: blau elèctric.

Vaig estar uns dies amb la cella decorada d’un color blau elèctric llampant i així es va acabar l’aventura del meu primer joc de nit.