L'ESPURNA DE LA VIDA

Publicat a Lletraferits

2021-2022. Carla Saumell

Cada diumenge anem a buscar la meva àvia i anem a un bar a fer un vermut amb patates braves. Així doncs, el diumenge passat vam anar a la residència i ens vam asseure una estoneta en un banc del davant del bar i després hi vam entrar.

Passada una estona, vaig demanar “quetxup” i quan ja me n’havia posat al plat de les patates, vaig deixar el pot al costat del braç de la mama. Immediatament, va voler agafar el seu got de refresc i accidentalment li va donar un copet amb el colze. Instintivament, va intentar agafar-lo perquè no caigués al terra, però amb la maniobra va colpejar-lo encara amb més força. Una part del líquid va caure sobre la taula i la resta de la beguda va sortir disparada damunt el plat de les patates braves i de la meva àvia que va quedar ben esquitxada. La seva cara barreja de sorpresa i d’ensurt era tot un poema perquè no entenia què havia passat.

Davant d’aquesta situació, tot i que ens va saber força greu per l’àvia i no sabíem si estava enfadada o contenta, el meu germà i jo no podíem deixar de plorar de tant riure.

Passats uns instants, l’àvia va començar a riure amb nosaltres i va dir: “És ben bé que la coca-cola és l’espurna de la vida”.