ATRAPATS A LA TERRASSA
2021-2022. Elías Plaza
Aquest estiu vaig anar a una casa rural com cada any, que està situada a les muntanyes de Girona, és a dir, que tot està envoltat de camp. Sempre hi vaig amb un amic, amb qui ens coneixem des de fa uns anys sis anys aproximadament. Amb els propietaris de la casa ens coneixem molt i molt bé, i hi tenim molta confiança perquè també ens coneixem des de fa anys.
Un dia, el meu amic i jo vam pensar que podíem escalar per la terrassa dels amos, discretament, i entrar a casa seva per a fer-los un ensurt. Vam anar discretament just a sota de la terrassa i vam veure que la paret que donava allà mesurava uns quatre metres de llargada, és a dir, el nostre pla seria bastant complicat.
Vam començar a escalar la paret fins arribar a la terrassa. Ens va costar una mica, però finalment els dos ho vam aconseguir. Vam esperar uns minuts el moment perfecte per entrar i que ningú ens veiés. Van ser uns minuts eterns, però just aleshores els propietaris van tancar la porta que donava a la terrassa amb clau i no es van adonar de la nostra presència. Van sortir de la casa i es van trobar amb els nostres pares i unes altres famílies per a fer una excursió. Com que els pares no ens van veure, es van imaginar que no volíem anar amb ells i se’n van anar tranquil·lament.
Aleshores, el meu amic i jo vam intentar baixar per on havíem pujat, però ens va ser impossible; no vam poder de cap manera. Ens vam quedar atrapats a la terrassa i ningú no se n’havia adonar. No vam tenir cap més remei que esperar pacientment que tornessin d’excursió. Una hora més tard, estàvem els dos morts d’avorriment perquè semblava que la sortida no seria curta justament.
Una hora i mitja més tard, van arribar. Com que el camí pel qual s’accedeix a la finca passa pel davant de la terrassa, ens van veure allà passant el temps. Ens van obrir la porta i van riure una bona estona de la nostra genial idea que havia sortit a l’inrevés del que havíem planejat. Ens vam disculpar mútuament per la situació perquè ells no ens havien vist quan van tancar la porta, però nosaltres no hauríem d’haver estat allà.