24 DE SETEMBRE DEL 2022

Publicat a Lletraferits

2022-2023. Aina Nadal

Busco la porta número 233, número 233. Entro. La mare està estirada. Els doctors fan bona cara. Tot va bé. Els metges li han donat l’alta. Sortim. El Joan vol portar-la a casa.  I si els passa alguna cosa? No li ho permeto. Agafo el cotxe i m’emporto la mare; condueixo fins a casa seva. No la vull deixar sola, però el Joan diu que la cuidarà bé. És igual, cedeixo i me´n vaig. Tinc mal de cap. Espero que tot vagi bé.

Em prenc un cafè. Si el pare fos aquí, tot aniria millor. El Joan truca. Per què? Va tot bé amb la mare? M’he oblidat el moneder a casa. Vaig a buscar-lo.

He d’anar a treballar. No en tinc ganes. I si em necessita el Joan? Ell és més gran que jo, però soc la germana responsable. Pare, et necessito. Penso què faries tu. Recordo aquell estiu de fa tres anys, com el pare no es va separar del meu costat fins que vaig entrar al quiròfan. Tothom l’estimava. Tenia un riu molt contagiós. Torno a la realitat; he d’anar a treballar.

Arribo a l’oficina. Tothom està treballant. M’assec. No sé què he de fer. Em costa respirar. Necessito aire fresc. Vull deixar aquesta feina. No m’agrada tanta monotonia, però necessito els diners.

Recordo els pares cantant i ballant. Érem tan feliços... Jo tocava el piano i feia classes de cant al conservatori. Em vaig graduar.

Per què treballo en una oficina?

He decidit parlar-ne amb la mare. Em somriu. Sempre m’ha recolzat en els meus somnis; està d’acord que busqui una altra feina, tot i que segur que cobraré força menys. El pare ens va deixar diners, però n’hi haurà com per poder pagar tota la medicació? Em diu que no m’amoïni, que el pare ja ho tenia tot pensat. El pare, tan savi, sempre ha anat dues passes més endavant que jo.

Els pares, en plural, mai no han deixat de cuidar-me.