MALSON O REALITAT

Publicat a Lletraferits

2022-2023. Miquel Egea

És de nit. M’acabo de despertar enmig del bosc. No sé exactament on soc.  Ignoro quina hora és, però tinc bastant gana i no veig els meus companys enlloc. L’últim que recordo és que estava marejat i tenia la visió borrosa.

Està començant a fer fred i no tinc res per abrigar-me. Sento soroll d’animals salvatges. Noto que començo a entrar en pànic i l’angoixa m’està envoltant. Dedueixo que deu ser tard.

Potser algú m’està buscant. Però, i si no em troben? I si em moro de gana? O si m’ataquen els animals salvatges?

Dubto que els meus companys m’estiguin buscant. Segurament han avisat els forestals.

Miro al meu voltant i veig una taca al terra que sembla el meu mòbil. Ràpidament l’agafo i veig que té bateria, però gens de cobertura. Tot i així, em trobo més tranquil. Intento pensar què puc fer per tenir cobertura, ni que sigui de poca intensitat. Mentre em concentro en aquest pensament, sento el soroll del riu que, si no recordo malament, és al costat del campament. Em poso dempeus i a poc  a poc segueixo el corrent posant atenció en no caure.

Aixeco el cap i al davant hi ha el campament, però no hi ha res. No ho ha ni tendes ni cap dels meus companys: està buit. La situació sembla que em vol sobrepassar, però agafo aire i em tranquil·litzo. En aquell moment, miro el mòbil i la pantalla m’indica que tinc senyal de cobertura.

Truco a un dels meus companys. Finalment, aconsegueixo parlar-hi.

Estic salvat!