el menjar no només és menjar
2018-2019. Hao Chen
Cada país té la seva cultura, les seves tradicions i el seu menjar típic. N’hi ha que són més saludables, més sofisticats, més elaborats, etc.
D’entre tots aquests menjars, parlarem del xinès, força diferent dels plats occidentals. Generalment, hi ha un plat principal i d’altres que fan d’acompanyament. No hi ha primer plat i segon, sinó que es mengen a la vegada perquè els portem tots a la taula i no hem d’esperar entre l’un i l’altre. Segurament hi ha un aspecte molt més característic i és l’ús dels bastons per agafar el menjar. Una de les explicacions és perquè aquest sistema permet menjar molt més de pressa quan l’aliment està molt calent. És una cuina influenciada pels grans principis de la coherència i la higiene. Els aliments tallats ben petits es couen sense estar massa temps al foc; per això, no calen ni forquilles ni ganivets
Els primers referents físics relacionats amb la cuina xinesa pertanyen a uns 5000 anys abans de Crist. Són restes de forns, estris per cuinar o ceràmiques de dibuixos de peixos. 1500 anys abans de Crist ja es coneixien en determinades zones de Xina quasi els mateixos aliments que conformen la base de la cuina xinesa d’avui, especialment molts cereals, llegums, verdures, cogombres, carbassons, carn d’ànec i de porc. A L’estiu es feia alcohol de diferents tipus d’arròs que aromatitzaven amb pebre i després de passar-lo per un sedàs de jonc o vímet es deixava fermentar fins a l’ hivern. Amb cereals també feien un vinagre i, amb soja i herbes aromàtiques feien una salsa força característica. La fruita també va formar part de la cuina xinesa: prunes, albercocs, cireres, peres i préssecs. Una de les salses més tradicionals de la cuina xinesa feta de prunes fermentades i pebre ja es coneixia 3000 anys abans de Crist. Anys més tard, el descobriment del coure va permetre el naixement d’una artesania nova i la creació de nous estris, semblants als de la cuina actual, que van ampliar però sense canviar la manera de coure i de cuinar.
Actualment, la cuina xinesa continua essent la més universal de les cuines i té un profund esperit filosòfic, religiós i dietètic. El gran principi que sempre va governar aquesta cuina (el Yin i el Yang) és el mateix de la vida quotidiana: sol, i terra, foc i aigua, sucre i sal, home i dona, vida i mort… La gran cuina més refinada conviu amb la de l’àmbit familiar composada bàsicament per arròs, te verd, soja i, segons el lloc, una mica de peix, pollastre, porc o ànec.
A vegades, provar d’altres gustos no està gens malament.