abusos sexuals
2018-2019. Opina Sergi Liria i Gerard Ros.
Els menors que pateixen abús sexual infantil són víctimes de conductes inadequades amb contacte físic o sense per part d’un adult o d’un altre menor en les quals se’ls converteix en objectes sexuals.
Durant els darrers anys els casos d’abusos i pederàstia, tant a la vida quotidiana com a l’església, han tornat a reviure una discussió pròpia dels segles passats. I és que l’any passat els casos d’abusos i violacions han arribat al seu nivell més alt dels últims deu anys; 5523 casos a l’Estat Espanyol.
Malauradament, Catalunya lidera el rànquing de comunitats autònomes amb 752 agressions l’any passat. Per altra banda, es calcula que uns 100000 nens van ser violats per eclesiàstics arreu del món. Una de cada cinc persones han petit algun tipus d’abús durant la seva infantesa, i vuit de cada deu abusadors són de l’entorn familiar de la víctima, la qual cosa fa que molts casos no es detectin. Un 17% de la població ( 15% dels nois i 19% per part de las noies ) ha petit abusos sexuals durant la seva infantesa. Només durant l’any 2016 es van fer 679 denúncies.
Aquest fenomen és considerat com a una plaga social en què les víctimes no solen explicar el que han patit perquè són intimidades pels seus agressors i pels sentiments de por, de vergonya o de culpa. La violència sexual contra menors es considera un assumpte privat, com ha passat fins fa poc amb la violència masclista, i es tendeix a explicar aquest fenomen des de la patologia psiquiàtrica. Es protegeix la família i per això posem les etiquetes de malalts mentals o pervertits, però hem de tocar de peus a terra i ser conscients que l’abusador és una persona que està plenament integrada en la nostra família i en la nostra societat.
Quan la víctima entra en contacte amb el sistema de justícia penal, pot rebre pressions per part de l’acusat o del seu entorn. Per això moltes vegades les declaracions són contradictòries, i el resultat és que la majoria de denúncies no arriben a judici per falta de proves. Sovint l’infant menteix per amagar alguna cosa que li ha passat i no per inventar-se alguna cosa que no ha passat, sobretot qüestions sexuals que desconeixen perquè són massa petits per a saber-les.
El Govern espanyol prepara una llei contra l’abús infantil en què s’allargarà el termini de prescripció d’aquests delictes. Actualment, ja no són condemnables penalment cinc o deu anys després que la víctima hagi complert els divuit anys. Està demostrat que les víctimes d’abús sexual ho poden reconèixer quan s’han pogut allunyar de l’entorn d’abús o dels seus abusadors; només llavors interposen (en alguns casos) la denúncia. Per altra banda, aquesta llei inclourà la demanda de la prova preconstituïda, que consisteix a deixar gravada la declaració del menor per a ser utilitzada quan calgui sense necessitat de repetir-la.
Davant tota aquesta problemàtica, és evident que el millor que cal fer és prevenir, però igualment és obvi que no podem prevenir allò que no coneixem. Per tant, cal formació que inclogui la comunitat educativa, la família, els professionals de la salut i la policia. Les escoles han de disposar de protocols d’actuació eficaços que ofereixin un suport institucional a l’educador que pugui detectar un abús.
Així doncs, cal formació continuada per a totes les persones que treballen amb infants.