PENSAMENTS
2020-2021. Opina Paula Ballart
A vegades penso que no sóc capaç, que no puc, que no em volen, que tothom té talent menys jo... Aquest monòleg interior, si mai l’heu patit, et fa sentir malament i penses que no hi ha solució.
En aquests moments, m’agradaria apagar la meva ràdio interna i pensar que puc aconseguir-ho tot i que no sóc esclava de les meves emocions. Sí; és fàcil dir que les puc controlar quan realment m’és molt difícil intentar-ho. Quan he tingut un dia gris i arribo a casa, veig els meus pares i els carrego tota la pressió que he tingut. Després em sento molt malament, però ja no hi ha volta enrere. Aquestes descarregades també les pateixen les meves amigues; soc així!
Poso un exemple que sempre m’angoixa: els exàmens. Tinc por i penso que no seré capaç de poder estudiar i ja em veig suspenent-los tots. Realment, m’ho crec. De la por passo al pànic i aleshores sí que no puc fer res, ni estudiar. Penso que l’univers conspira contra mi, els pensaments van empitjorant i se’m desdibuixa la realitat fins que no sóc capaç de distingir-la correctament.
Realment, ho passo molt malament i cada vegada em trobo més bloquejada. La meva ment és incapaç de pensar en positiu i totes les emocions són negatives.
Aquesta sensació de no poder em porta a treure el pitjor de mi. Aleshores he de parlar amb algú perquè m’ajudi a fer fora tots els pensaments negatius que m’he cregut.
És curiós el poder de l’amistat. Quan sento que em diuen que tinc talent i que puc sortir-me de tot, el meu monòleg interior canvia i s’omple de pensaments positius i de poder. Tot em comença a sortir bé i torno a confiar en mi mateixa; és màgia. Feia vint minuts no em veia capaç de res i ara sóc la millor del món mundial com a mínim!
Tots tenim un dimoni i un àngel dins nostre. Hem de confiar en nosaltres mateixos i deixar de tenir por.