EL VALOR DE LA VIDA
2020-2021. Helena Poves
Tots tenim un preu? Cal, primer, tenir clar el sentit de la pregunta. Es pot fer un debat econòmic i pensar que si tenim un preu en monedes; o bé podem plantejar un debat filosòfic i moral i considerar el preu com a valor.
És cert que hi pot haver gent que sí que pensi que tots tenim un preu en termes monetaris i, fins i tot, hi ha qui s’assegura les cames, la cara o el braç, etc per un valor en monedes. Generalment, són esportistes d’elit, models o d’altres que viuen del seu cos i necessiten tenir-lo en plenes condicions per a fer la seva feina. I de fet , una assegurança de vida ja és una mica això, es paga als nostres beneficiaris un valor monetari que, se suposa, compensa la nostra vida (o mort, depèn com es miri).
També hi ha gent que pensa que tots i tot té un preu i, per tant, tot es pot vendre. Un exemple és el del tràfic de persones, que és un negoci on hi ha una sèrie de gent que s’enriqueix explotant persones (majoritàriament dones) a les quals se’ls posa un preu: per exemple, la prostitució o els treballs forçats.
Però, tal com he dit al començament, no em vull referir a això. No és una reflexió econòmica, sinó filosòfica.
Penso que potser no tenim un preu, però sí que tots tenim un valor com a persones que som. Un valor per a nosaltres mateixos i per a qui ens envolta. I aquest valor l’establirà cadascú, segons com ens veiem nosaltres, la nostra manera de ser i la manera de relacionar-nos amb el nostre entorn.
Objectivament, tots com a persones, tenim el mateix valor. Però sí que pot ser que subjectivament, cadascú ens valorem i valorem els altres de manera diferent. Un exemple és el que està passant ara amb el racisme, hi ha “colors de pell” que fan que hi hagi gent que infravalori les persones.
La nostra vida en si ja és un valor que és temporal i per tant, cada minut que vivim té un valor important que nosaltres decidirem si l’aprofitem vivint intensament o bé el desaprofitem. Omplir de sentit la nostra vida és viure lliurement i amb consciència donant sentit als nostres actes sense perjudicar ningú.
És veritat que estem en un món on cada cop més es tendeix a quantificar-ho tot i a atorgar un valor monetari a les coses. Per altra banda, sovint ens sentim valorats per les coses materials que tenim com la feina, el cotxe, la casa o com vas vestit.
Tot això és superficial. Cal valorar la nostra essència com a persones i sobretot valorar la nostra vida, la qual no hauria de tenir un preu. Malauradament, és evident que sí que en té; sense diners no pots fer moltes coses i sovint ets considerada inferior.
Els valors de les persones han canviat al llarg del temps i s’han reduït al poder adquisitiu. És feina nostra i de les properes generacions intentar redreçar aquesta tendència i tornar a l’essència de l’ésser humà.