LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ. DRET A OPINAR O DRET A OFENDRE?
2020-2021. Opina Leila Alonso
S’està veient darrerament, sobretot a les xarxes socials, que pràcticament no es pot dir res sense ofendre algú. Pot ser que s’estigui eliminant el dret a dir lliurement el que es pensa? O és que ens estem tornat molt sensibles? És un dels temes més polèmics actualment. Alguns creuen que es pot dir el que es pensa sense filtres; d’altres, que s’ha de limitar allò que es diu.
No es tracta de limitar la llibertat d’expressió, sinó d’evitar la difusió de missatges ofensius i fomentar el respecte entre els individus. Sota el paraigües de la llibertat d’expressió no hi ha lloc per a l’incitament a l’odi o a la violència.
Sembla que ara cada cop som més sensibles i que no se’ns pot dir res. I en part, és cert. Abans, potser no es mirava tant si el que es deia o es deixava de dir era políticament correcte o ofensiu, i va molt lligat als avenços dels darrers anys, socialment parlant. Fins i tot, el fet d’intentar que res no sigui ofensiu se’ns pot girar contra nostra, ja que cada petit comentari es percebria com a ofensiu retro alimentant la sensibilitat de la gent, entrant així en un cercle viciós impostant.
És correcte intentar expressar les nostres idees de manera que no ofenguin ningú, motiu pel qual tenim els eufemismes, però tampoc no ens hem de passar de frenada. Si hem de fer algun comentari, el que sigui, hem de tenir el dret a expressar-lo lliurement, però sempre amb i des del respecte. No és tant el que es diu, sinó com es diu. Hem d’aprendre a expressar els nostres sentiments, idees i opinions amb respecte i alhora no ser tan summament sensibles.
Però... Què és políticament correcte dir? Quins són els límits de la llibertat d’expressió? I, més important encara... Qui ho decideix? Què passa si, per exemple, l’emissor del missatge té una gran influència política?