LA DONA EN L'ACTUALITAT
2020-2021. Ruth Boglione, Miquel Egea, Clara López
Des dels inicis de la humanitat, la dona s’ha dedicat a tenir cura dels fills i de la casa; s’encarregava del conreu i de la recol·lecció dels productes del camp per a alimentar la família.
És evident que les seves capacitats van molt més enllà d’aquest paper imposat històricament. Però... segueix havent-hi desigualtat actualment?
Per entendre com s’ha transformat el seu paper, hem de tirar enrere i veure una pinzellada de la nostra història.
A l’Antiga Grècia, la dona era vista com a una persona dèbil i gairebé inútil. A Roma, no podia participar en la vida polítics i, de fet, no tenia consideració de ciutadana. Durant l’Edat Mitjana, es segueix creient en la inferioritat de gènere; l’home té el control i el poder. Així doncs, la dona no pot accedir a l’educació i, per tant, no té futur professional. És a dir, el seu paper és la dedicació plena a la família. Segles després, no hi ha massa canvis; la dona continua depenent del pare, germà o marit i la paraula èxit no té cabuda en la seva vida.
Actualment, la dona pot escollir els seus estudis, si vol ser mare o d’altres decisions impensables només setanta anys endarrere. El seu paper ha canviat molt, però encara es troba amb gran quantitat de desigualtats, com pot ser entre d’altres que no té les mateixes oportunitats d’accedir als llocs directius de les grans empreses que tenen els homes. A més a més, en general, les dones no cobren el mateix sou que els homes per a fer la mateixa feina.
Les dones actualment ho volen tot: ser considerades dins l’àmbit familiar, tenir la seva família i una feina que les ompli, etc. Però... guanyar diners implica passar moltes hores fora de casa.
Vist així, no només no estan alliberades sinó que són més esclaves que mai. Per a què existeixen a les empreses departaments d’inserció laboral i igualtat de gènere? Tenint en compte que la igualtat de gènere es va proclamar als anys setanta, no cal afegir-hi gran cosa més.
Les noves generacions tenen un repte. Són adolescents que pràcticament s’estan criant sols davant d’un ordinador o consola, o nens allunyats de la presència dels pares mentre es passen moltes hores amb els mestres, els cangurs i els monitors o els avis, amb manca d’eines o d’estratègies per a relacionar-se socialment.
Aquestes generacions estaran disposades a tenir fills quan siguin adults? Hem d’anar corregint i superant totes aquestes dificultats, sobretot si són els homes que contribueixen i, en algun cas, liderin aquest canvi.