Publicat a Jocs Florals
2020-2021. Martí Grau. Accèssit Poesia. Categoria F
El primer dia que vaig anar a l’escola Mireia
em va obrir la porta una noia que em somreia.
Era al carrer Casp , a l’edifici dels petits,
on tots els nens ja es feien amics.
Ara ja vaig al carrer Ausiàs March,
entre Roger de Flor i Passeig Sant Joan;
a mig camí entre l’Arc de Triomf
i la famosa Plaça de Tetuan.
Les llargues i boniques escales
sempre estan decorades amb mandales.
Al pati, primer toca esmorzar
i després, ja pots jugar!
El pati de gran no ho és gaire,
però podem sortir a prendre l’aire.
Últimament ens ve a veure un colomet albí
i li donem de menjar quan ens deixen sortir.
En realitat, a totes les aules,
alguna vegada hem guixat les nostres taules.
A la classe de plàstica, una taula té un forat
on trobaràs més d’un llapis encallat.
Si has perdut alguna cosa
pregunta a Secretaria.
És una petita oficina
que també pot ser la infermeria.
Sempre tindré als meus pensaments
del Mireia grans i feliços moments.
L’anterior rima m’ha costat,
i podria dir mil coses,
però ja ho dono per acabat.
Pseudònim: The joker
Curs: 1r ESO
Publicat a Jocs Florals
2020-2021. Didac Agullé. Accèssit Poesia. Categoria F
Els pescadors xiuxiuegen,
el rumor s’estén.
Al mar han vist,
a l’horitzó,
una illa;
una nova aparició.
Anem a mirar
què està passant.
És una illa nova,
tenim fam.
No hi ha peixos;
quin infern.
Els pescadors s’apropen
amb gran expectació.
Una cosa falta;
no es veu vegetació.
Quin desastre,
quina desil·lusió.
Allò que veien a l’horitzó,
no era una illa;
era un abocador.
Els plàstics s’hi amunteguen.
Quin desastre
la contaminació!
Pseudònim: Strangerthings
Curs: 2n ESO
Publicat a Jocs Florals
2020-2021. Ona Escaler. 1r Premi Poesia. Categoria F
Si tu vols pots venir amb mi,
viurem una gran aventura:
pel cicle de la natura
anirem junts fent camí.
Hi haurà dies de colors,
altres grisos i amb dolors,
però de tot n’aprendrem junts,
per créixer amb records comuns.
Ballarem sota la pluja,
riurem sempre a cor què vols,
viurem com uns somiatruites,
plorarem sense consol.
Aquesta història comuna
que ens va marcant el destí,
és allò que en diem vida
i que ens porta fins a la fi.
Pseudònim: Bealtaine
Curs: 1r ESO
Publicat a Jocs Florals
2020-2021. Edith Boniface. Accèssit Poesia. Categoria C
Una gota vermella relliscant per la meva pell
no té gaire importància
és més greu el que li passa a ell.
Està assegut al pati
plorant en un racó,
abraçant-se els genolls
perquè el fred no li arrabassi
la seva calor.
Tots els nens li tenen rancúnia,
el seu cos està envaït per la tristesa,
les seves emocions
ja no tenen ni una gota de color
i per això jo crec que tots
hauríem de donar-li
una gota d’amor.
Pseudònim: Blossom
Curs: 6è Primària
