Publicat a Jocs Florals
2022-2023. Jana Lecha. Accèssit. Categoria A. Prosa
Fa molts anys hi havia un Pikachu que vivia en un palau. Li agradava molt jugar. Un dia, estava jugant amb un conill i va venir un gat.
El gat va dir al Pikachu:
-Puc jugar amb vosaltres?
I en Pikachu va contestar que sí. Es van fer molt amics. I van jugar sempre junts.
I conte contat, ja s’ha acabat!
Publicat a Jocs Florals
2022-2023. Matias Loche. 1r Premi. Categoria A. Prosa
Una vegada vaig anar a la muntanya i vaig trobar una cova. Vaig entrar i no hi havia ningú, però hi havia un llum volant que m’estava perseguint. Corrents, em va portar a una cova plena de diamants. Vaig agafar-los tots, però en vaig deixar un. Vaig tirar enrere, descobrint una escala. Pujant vaig trobar un tresor i a la tapa hi posava el meu nom. Dins del tresor hi havia milions de petons, que vaig poder repartir a tothom.
I per sempre més vaig poder ser feliç com un anís!
Publicat a Jocs Florals
2022-2023. Nicolás Felipe. Accèssit. Categoria G. Poesia
Quan et vaig dir que ho havia superat, era mentida.
Quan et vaig dir que ja no ho sentia tant, era mentida.
Quan et vaig dir que m’era igual, era mentida.
T’he mentit. Per favor; torna a la meva vida.
Que aquesta etapa ja ha acabat.
Que de l’amor ja m’he cansat.
Que no sento res quan et veig passar.
Tot mentides; cap veritat.
Mentiria si digués que bé m’ho he passat.
Mentiria si digués que no t’he arribat a odiar.
Mentiria si digués que amb altres no ho he intentat.
Mentiria si digués que realment de tu em volia oblidar.
Menteixo quan dic que ja no és amor.
Menteixo quan dic que ja no sento dolor.
Menteixo quan dic que perfecte estic.
Menteixo quan dic que no penso en tu cada nit.
Mentida és quan crec que pot funcionar.
Mentida és quan crec que encara ho puc arreglar.
Mentida és quan em veig amb tu al meu costat.
L’únic cert és que estic molt enamorat.
Publicat a Jocs Florals
2022-2023. Ona Escaler. 1r Premi. Categoria G. Poesia
Despertem de la rutina,
els anhels d’un altre món brillen dins nostre.
No podem girar l’esquena al monstre
que ens belluga com una joguina.
Portem dintre uns vents rebels
que, si els deixem bufar valents,
agitaran un món que es va desfent
i podrem canviar el rumb d’aquests temps.
No deixem per demà el que puguem fer ara,
si ens ho proposem, podem brindar aquets batalla.
No deixem marcir aquesta força que ens empeny,
el jovent ens movem entre la rauxa i el seny.
És l’hora de marcar el nostre futur,
navegant entre pors i clarobscurs.
Anem pel bon camí si no ens tremola el pols,
no oblidem que junts serem sempre molt més forts.