Publicat a Jocs Florals
2022-2023. Víctor Rivera. 1r Premi. Categoria C. Prosa
Hi havia una vegada un jove anomenat Martí que patia de depressió. No importava quant ho intentés, sempre sentia tristesa. En Martí, per molt que s’esforcés, no podia veure el futur amb esperança. Se sentia atrapat en una foscor que semblava que no tenia fi.
Una nit, en Martí va decidir fer una passejada. Mentre caminava, es va trobar un ancià que estava esperant el bus. L’ancià, en veure’l, li va preguntar si necessitava ajuda. L’home havia notat la tristesa que desprenia el jove. En Martí va dubtar un moment, però finalment va decidir compartir els seus sentiments amb aquell desconegut.
Després d’escoltar atentament, l’ancià va parlar al Martí sobre la importància de trobar una raó per viure, per ser feliç fins i tot en els moments més foscos.
L’ancià li va explicar la seva pròpia lluita i com havia trobat la motivació per seguir endavant. Ell s’havia centrat en la família, en la música i en l’art.
En Martí va pensar en tot el que l’ancià li havia dit i va decidir seguir el seu consell. Va començar classes de guitarra, una activitat que sempre havia volgut fer, i va descobrir que la música el feia sentir d’allò més bé.
També va començar classes de fotografia i a escriure poemes, cosa que l’ajudava a expressar les seves emocions i sentiments.
Amb el temps, en Martí es va adonar que estava aprenent a gestionar les seves emocions i que aquella angoixa, tot i que no havia desaparegut del tot, no era tan intensa. Va aprendre a valorar la música, l’art i la bellesa que l’envoltava i va ser capaç de trobar un camí cap a la llum.
En Martí es va involucrar en diverses associacions de salut mental amb l’objectiu de compartir la seva història. Volia inspirar altres joves que estaven passant una situació com la seva.
Sempre podem trobar una raó per viure, una raó que ens faci ser feliços, fins i tot en els moments de més foscor.
Publicat a Jocs Florals
2022-2023. Ian Hernández. Accèssit. Categoria B. Prosa
Fum. El bosc crema. Fum. Tothom fuig. Fum. Les persones fugen de les cases. Fum. Els animals surten dels caus. Fum. Els bombers arriben. Fum. Els hidroavions, també. Fum. Tiren aigua. Fum. I per fi desapareix l’incendi. Fum. Les persones tornen a casa seva. Fum. Els animals tornen als caus. Fum. Les persones agraeixen que hagin pogut salvar les seves vides. Fum. S’ha acabat el perill.
Publicat a Jocs Florals
2022-2023. Alba Martí. 1r Premi. Categoria B. Prosa
Hi havia una vegada dues bessones. Una es deia Laia i l’altra, Clàudia. Les dues eren molt juganeres i valentes.
Un dia, al seu jardí, es van trobar una porta enorme; aleshores, elles la van obrir amb molta seguretat i la van travessar. Hi havia una estàtua, però no era una estàtua qualsevol. Era l’estàtua d’un déu que havien estudiat a l’escola i hi havia una llegenda.
Ara us l’explicaré:
“Hi havia una vegada un déu que es deia Focre i era molt savi. Un dia, el drac se’l va menjar perquè era massa savi per poder caçar-lo. La Laia i la Clàudia es van endur un bon ensurt en veure l’estàtua. La Laia, que era molt valenta, la va tocar i, de sobte, l’estàtua va començar a parlar-li; les dues es van endur un altre ensurt.
La Clàudia li va preguntar: - Tu ets el Focre?
L’estàtua li va respondre: - Sí, però soc una estàtua.
- Ja! Però una cosa… Ens pots explicar la teva vida, si us plau?
- Sí, però per què la voleu saber?
- Perquè demà tenim un examen sobre tu i no volem suspendre. Ara ho entens?
- Sí, molt millor. Mireu, us l’explicaré…
I l’endemà les dues bessones van aprovar l’examen.
Publicat a Jocs Florals
2022-2023. Jana Lecha. Accèssit. Categoria A. Prosa
Fa molts anys hi havia un Pikachu que vivia en un palau. Li agradava molt jugar. Un dia, estava jugant amb un conill i va venir un gat.
El gat va dir al Pikachu:
-Puc jugar amb vosaltres?
I en Pikachu va contestar que sí. Es van fer molt amics. I van jugar sempre junts.
I conte contat, ja s’ha acabat!
