LA BIBLIOTECA DELS SOMNIS
2023-2024. Inara Parraguez
La biblioteca dels somnis era un lloc màgic, on només podies accedir si de debò t’apassionava la lectura. Milers de persones hi entraven cada dia per poder verificar allò que deien. La gent sortia desil·lusionada ja que els semblava una biblioteca normal i corrent; no hi havia res de diferent.
Aquell lloc va començar a rebre tantes crítiques que va acabar essent abandonat. Ara ja ningú no la visitava. Els anys passaven i aquella biblioteca dels somnis va caure en l’oblit.
Un dia, una nena que es deia Maria va anar de vacances al poble on es trobava aquest lloc abandonat. Es passava les tardes llegint estirada còmodament a la gespa, submergida en aquelles històries que li feien oblidar la resta.
Quan es va acabar el darrer llibre que havia portat per passar les vacances, va decidir anar a fer un volt per conèixer el poble on feia uns dies que vivia. Mentre anava caminant, li va cridar l’atenció un edifici en concret; semblava una biblioteca, però era evident que estava abandonada.
La curiositat va envair la Maria, i es va acostar a la porta. Es va endur una bona sorpresa; la va empènyer i resulta que estava oberta. Va deduir que segurament la darrera persona que havia estat allà s’havia oblidat de tancar amb clau.
Amb passos decidits, va entrar, va encendre els llums i va agafar el primer llibre que li va cridar l’atenció. El va obrir i davant seu es va obrir un dels paisatges més preciosos que mai no s’hauria pogut imaginar: les paraules flotaven a l’aire i els personatges saltaven de pàgina en pàgina.
Fascinada pel que acabava de veure, immediatament va agafar un segon llibre. Va passar exactament el mateix. La Maria no s’ho podia creure; allò era impossible. Segurament estava somiant.
Va anar corrents a casa i va avisar els pares. Emocionada, els va portar fins a la biblioteca i va obrir el llibre davant dels astorats ulls dels pares. En començar a sortir els personatges, un somriure li va il·luminar la cara. Va girar la mirada cap als seus pares i aleshores es va adonar, en veure la seva estranya falta de reacció, que ells no veien res.
Els pares van suposar que aquella història que els havia explicat la seva filla era fruit de la seva imaginació, així és que van treure importància al fet i se’n van tornar cap a casa despreocupadament.
Mentre la Maria passava la resta de la tarda entre aquells meravellosos llibres, va captar la màgia d’aquell lloc: només els veritables apassionats de la lectura poden captar la realitat dels contes.
