Publicat a Jocs Florals
2021-2022. Lea Amaral, Mila Pisati, Helena Barrero. Accèssit Prosa. Categoria A
Hi havia una vegada un poble on vivia un rei, una reina i la seva filla, en un gran castell. Un bon dia va aparèixer un drac a qui agradaven molt els superherois. En veure el castell es va imaginar que salvava a la princesa, i quan volava a prop de les cases, sense voler les trencava.
El rei i la reina van demanar a tots els seus soldats que anessin a atacar al drac, però com que els cavall ja eren molt vells, no podien córrer darrera el drac.
De sobte va aparèixer un noi que es deia Jordi que anava en una bicicleta. En Jordi va decidir salvar el poble del drac. Quan estava a punt de matar el drac, va aparèixer la princesa. La princesa va demanar que parés d’atacar al drac, que li estava fent mal.
La princesa li va dir al drac si podia sortir del poble perquè sense voler estava destrossant les cases. El drac li va demanar perdó. La princesa li va dir que podien ser amics i que podien jugar cada dia fora del poble.
Van viure molt feliços i van menjar molt xoriços.
Pseudònim: HEMILE
Curs: 2n Primària
Publicat a Jocs Florals
2021-2022. Evelina Weiler, Sophia Garcia, Bru Vera. 1r Premi Prosa. Categoria B
M’he despertat a la sorra de la platja de Tarragona. He mirat al meu voltant i he vist que companyes meves em seguien fins arribar al mar. De sobte, un gavià empaita les meves companyes i desapareixen de la meva vista. Nedo fins el fons del mar i comença la meva aventura.
He vist petroli i plàstics desplaçant-se pel mar. De sobte, m’enredo no sé on i un dofí, per sort, m’allibera. Veig una medusa, me la vaig a menjar! Nooo! És una bossa de plàstic! Vaig a vomitar-la!
Segueixo la meva ruta. Estic veient una tintorera que ve cap a mi. Va tan ràpida que l`únic que se m’acudeix és girar-me i tancar els ulls. He notat que mossegava, però, com que tinc una closca a la meva esquena, de moment no s’ha sortit amb la seva. Ha caigut una llauna de coca-cola! I això sembla que ha distret la tintorera. M’escapo, m’allunyo de la zona perillosa i em quedo més tranquil·la. De sobte, sento un soroll i una ombra terrorífica ve cap a mi. La tintorera ha tornat? Em giro, m’apropo i veig que només és un pobre cavallet de mar embolcallat de plàstics.
Al llarg de tota aquesta aventura he crescut i ara ja sóc una adulta. He après molt sobre la meva vida. He tornat a la platja de Tarragona, ara per posar-hi ous.
M’he endinsat al mar. M’he guiat per mi mateixa com si ja m’haguessin ensenyat el camí. Al final he arribat a un lloc molt bonic i allà he vist una tortuga morta: és la meva mare!
Pseudònim: LES TOMATES DE MAR
Curs: 4t Primària
Publicat a Jocs Florals
2021-2022. Júlia Santamaria, David Afonso, Ona de Lama, Peixin Liu. Accèssit Prosa. Categoria B
Hi havia una vegada una nena que es deia Mia. Era una nena baixa, tenia els ulls verds, tenia la pell de color beix i el cabell marró amb metxes liles. Li agradava molt la natura.
Un dia la Mia va anar a casa dels seus avis, va pujar a les golfes perquè tocava fer neteja. Allà es va trobar un rellotge molt estrany perquè era molt antic i misteriós. El rellotge era com un collar i se’l va posar. Quan van passar deu minuts la Mia va veure que hi havia un botó en el rellotge. Va picar el botó i li va passar una cosa molt estranya, es va ficar en una mena de túnel on hi havia molts rellotges. Quan va sortir estava en un lloc ple de sorra i feia molta calor.
Era el desert!
Veia moltes piràmides, sorra, i el cel estava sense contaminació. Va veure un castell i hi va entrar. Dins hi havia una noia amb moltes joies. Aquella noia li va dir que era la Cleòpatra, la reina d’Egipte!!! Quan va passar mitja hora va tornar a pitjar el botó del rellotge. Va tornar a la seva època i va veure que el cel estava brutíssim, no hi havia tant oxigen pur i era tot molt negre....
Quan va veure que hi havia tanta contaminació va decidir anar al futur. Quan va aconseguir que el rellotge la portés fins al futur... va veure que hi havia molt pocs arbres i tot estava ple de màquines i no hi havia animals, ni boscos, i tampoc hi havia abelles! Si no hi havia abelles tots ens moriríem...
Temps després, quan va tornar a la seva època, va intentar millorar-ho tot. Quan es va fer gran va guanyar el Premi Nobel de la Pau. Va tornar al futur i va descobrir que tot havia millorat moltíssim!!!
I catacric-catacrac, aquest conte s’ha acabat.
Pseudònim: ELS CAVALLS DE COLORS
Curs: 3r Primària
Publicat a Jocs Florals
2021-2022. Nil Álvarez, Oriol Dalmau, Èric de Prades, Guillem Prosser. 1r Premi Prosa. Categoria C
Aquesta història no comença amb “vet aquí una vegada...”. Comença amb “fa molts i molts anys...” (de fet, no tants), en una petita i bonica vil·la, hi havia un nen que es deia Quim.
Un dia en Quim va agafar la jaqueta i se’n va anar a visitar la Raquel, una de les seves amigues. Ell i la Raquel eren amics des de petits. En resum, amics inseparables. Els dos van anar a buscar en Martí i la Marta, que eren d’aquells germans que es passaven el dia barallant-se: “que si tu no-sé-què”, “que si tu no-sé-quants”... Però, en el fons, tenien bon cor.
Els quatre van posar-se rumb cap al lloc on feia dies que esperaven poder anar: El bosc de les tenebres. Deien que hi havia desaparegut gent, tot i que només eren històries. L’objectiu, sobretot, era saber si la història era real, però també podrien omplir la panxa. Van entrar al bosc i...
- Ai, Marta! No creus que molestes?
- Martí, calla d’una vegada!
- Calleu els dos i concentreu-vos! – va dir en Quim.
- Shh... Que he sentit alguna cosa! – va dir la Raquel.
- Què passa? – va dir la Marta.
- M’ha semblat sentir un crit. Espereu, i en Martí?
Van buscar en Martí fins que es va fer fosc.
- Ei, hem d’anar a dormir. Demà ja buscarem en Martí.
L’endemà es van trobar una caseta de fusta. En Quim va entrar primer.
- He sentit un soroll. I ve del pis de dalt!
Van pujar ràpidament i es van trobar un senyor.
- Hola, nens, què feu aquí?
- Nosaltres només volem saber si la història de les desaparicions és veritat.
- És clar que ho és. Jo soc un dels desapareguts. Fa seixanta anys que estic aquí.
- I què saps d’un nen que es diu Martí?
- Ui, en Martí i jo som amics.
- Què?
- Martí, saluda’ls.
En Martí va aparèixer i tenia els ulls vermells.
- L’única manera de trencar la maledicció és una abraçada sincera de germans.
La Marta es va posar a plorar i, sense pensar-s’ho dos cops, li va fer una abraçada molt sincera a en Martí. La maledicció es va trencar i van ser feliços per sempre... O no?
- Ai, Martí, molestes molt!
Pseudònim: CARAMELS DE MENTA
Curs: 6è Primària
