Educació infantil,
primària i secundària obligatoria
2022-2023. Ian Hernández. Accèssit. Categoria B. Prosa
Fum. El bosc crema. Fum. Tothom fuig. Fum. Les persones fugen de les cases. Fum. Els animals surten dels caus. Fum. Els bombers arriben. Fum. Els hidroavions, també. Fum. Tiren aigua. Fum. I per fi desapareix l’incendi. Fum. Les persones tornen a casa seva. Fum. Els animals tornen als caus. Fum. Les persones agraeixen que hagin pogut salvar les seves vides. Fum. S’ha acabat el perill.
2022-2023. Alba Martí. 1r Premi. Categoria B. Prosa
Hi havia una vegada dues bessones. Una es deia Laia i l’altra, Clàudia. Les dues eren molt juganeres i valentes.
Un dia, al seu jardí, es van trobar una porta enorme; aleshores, elles la van obrir amb molta seguretat i la van travessar. Hi havia una estàtua, però no era una estàtua qualsevol. Era l’estàtua d’un déu que havien estudiat a l’escola i hi havia una llegenda.
Ara us l’explicaré:
“Hi havia una vegada un déu que es deia Focre i era molt savi. Un dia, el drac se’l va menjar perquè era massa savi per poder caçar-lo. La Laia i la Clàudia es van endur un bon ensurt en veure l’estàtua. La Laia, que era molt valenta, la va tocar i, de sobte, l’estàtua va començar a parlar-li; les dues es van endur un altre ensurt.
La Clàudia li va preguntar: - Tu ets el Focre?
L’estàtua li va respondre: - Sí, però soc una estàtua.
- Ja! Però una cosa… Ens pots explicar la teva vida, si us plau?
- Sí, però per què la voleu saber?
- Perquè demà tenim un examen sobre tu i no volem suspendre. Ara ho entens?
- Sí, molt millor. Mireu, us l’explicaré…
I l’endemà les dues bessones van aprovar l’examen.
2022-2023. Jana Lecha. Accèssit. Categoria A. Prosa
Fa molts anys hi havia un Pikachu que vivia en un palau. Li agradava molt jugar. Un dia, estava jugant amb un conill i va venir un gat.
El gat va dir al Pikachu:
-Puc jugar amb vosaltres?
I en Pikachu va contestar que sí. Es van fer molt amics. I van jugar sempre junts.
I conte contat, ja s’ha acabat!
2022-2023. Matias Loche. 1r Premi. Categoria A. Prosa
Una vegada vaig anar a la muntanya i vaig trobar una cova. Vaig entrar i no hi havia ningú, però hi havia un llum volant que m’estava perseguint. Corrents, em va portar a una cova plena de diamants. Vaig agafar-los tots, però en vaig deixar un. Vaig tirar enrere, descobrint una escala. Pujant vaig trobar un tresor i a la tapa hi posava el meu nom. Dins del tresor hi havia milions de petons, que vaig poder repartir a tothom.
I per sempre més vaig poder ser feliç com un anís!
