Publicat a Opinió
2022-2023. Amy Qu
Aquest curs he començat a fer una activitat que fins ara mai no havia fet; vaig molt sovint a la biblioteca a estudiar, a passar apunts i a utilitzar l’ordinador perquè a casa sempre hi ha soroll i he descobert que en silenci es treballa molt bé. La biblioteca on vaig és a Sant Martí, i es diu Gabriel García Márquez
M’agrada anar a la biblioteca. Com que normalment hi va molta gent, hi vaig aviat perquè si no, no trobo lloc. Té quatre pisos; al primer hi ha butaques amb tauletes petites; al segon, la zona infantil; al tercer, ordinadors; i el quart és el meu preferit. Hi ha butaques, làmpades, una hamaca, una paret tota de vidre i un balcó.
Generalment, faig els deures amb els ordinadors, però a vegades també aprofito i aprofito per jugar a videojocs amb el “wiffi” d’allà.
És un lloc meravellós on puc anar gratuïtament i on aprofito el temps molt millor que a casa.
Publicat a Opinió
2022-2023. Èric Farrés
Us recomano fer una de les excursions més típiques del nostre país: el Matagalls. Haurem de matinar una mica, ja que és un lloc molt concorregut. La ruta no presenta massa dificultats.
El camí no té pèrdua ja que podem seguir els pals indicadors on hi has un tram una mica rocós. Ens trobarem la Creu Carlista, monument en record dels combatents de les guerres carlistes. Més amunt trobarem la cruïlla que va cap al Turó d’en Bessa, i l’altre camí cap a Matagalls. Seguint el camí, podem arribar fins al Turó Gros i després fins al Turó de l’Espanyol, on es pot veure el cim.
Ens queda el tram final per poder arribar a la creu que marca el cim del Matagalls, que té una alçada de 1697 metres i és el tercer cim més alt del Montseny. Un cop arribats, llegim que la creu està dedicada a Mossèn Cinto Verdaguer. Val la pena fer aquesta excursió ja que les vistes són impressionants.
De tornada, podem parar un moment a la Font de Matagalls. Seguint el camí, passem per l’ermita de Sant Miquel de Barretons, que es troba dalt d’uns roques. No té accés perquè està tancada al públic, però el lloc no deixa de ser curiós. Anem seguint la pista i , finalment, arribarem al punt de sortida.
Publicat a Opinió
2022-2023. Shiman Wu
Em fan por tots els animals. Tothom es pensa que reacciono així perquè soc tímida, però no és veritat. En realitat, tinc por. Fa anys, em va passar una cosa que en el fons, reconec que fa riure, però es va convertir en una de les coses que més por em fa.
Un dia, mentre passejava al costat d’un rierol, vaig veure una gallina que voltava per allà. Em vaig fixar què feia i vaig decidir que feia temps que no menjava, perquè en el moment que es va adonar que jo era allà, em va començar a perseguir.
Em vaig posar a córrer ben esverada cap a casa, però la porta estava tancada i no duia la clau. De sobte, la gallina va aparèixer darrera meu, es va enfilar no sé com fins a la meva esquena, i em va picar. El mal era increïble, semblava que algú em colpegés l’esquena amb un martell petit.
Em vaig posar a xisclar, fins que uns veïns em van sentir, em van portar a l’hospital i es van endur la maleïda gallina.
Des que va passar aquest incident, em poso nerviosa quan algun animal se m’apropa i a vegades arribo fins i tot a plorar de por. Si em creuo amb algun animal, sigui quin sigui, canvio de direcció o de vorera. Quan se m’apropa un gos, o fins i tot un colom, tinc la sensació que em mossegarà.
Aquest és el motiu pel qual no m’agrada gens sortir de la ciutat i anar a la muntanya, com fa molta gent.
Hi ha qui en fa broma i no entenen que per a mi no té cap gràcia ni és divertit. Tots tenim alguna por o alguna sensació que no dominem. No es tracta de jutjar les reaccions dels altres, sinó de ser respectuosos amb tothom i així, segurament, ens ajudarem els uns als altres a superar algunes d’aquestes pors.
Publicat a Opinió
2022-2O23. Ludmila Udrisard
Sento que no tinc temps de pensar. Simplement, visc el moment, el present. Em veig incapaç de seure un instant i reflexionar seriosament el meu futur. Qüestions que he sentit un miler de vegades i, com sempre, reacciono de la mateixa manera; sense saber ben bé què respondre. No hi ha res que m’apassioni, que em faci dir: sí, aquesta és la indicada. Somio poder fet de tot i, a la vegada, res.
Constantment desitjo la meva independència, tot que encara m’aterreix la rapidesa del pas del temps. Ara em trobo a la vora del penya-segat i puc observar-ne el fosc i desconegut fons.
Arribo al final del full amb la meva curta i senzilla, o no, reflexió. Potser la meva passió no només és única i estic disposada a fer tot el possible per a trobar el meu talent.
