Publicat a Opinió
2023-2024. Èric de Prades
És cert, com diuen sovint els pares, que els videojocs provoquen agressivitat als nois que hi juguen? És a dir, ens tornem agressius a mesura que juguem?
Hi ha alguns jocs, com “Call of Duty”, “Halo” o “Apex” entre d’altres, que els entesos diuen que efectivament poden augmentar el grau d’agressivitat dels seus jugadors.
“Call of Duty” és una sèrie de videojocs en primera persona d’estil bèl·lic ambientada inicialment en la Segona Guerra Mundial i relata combats esdevinguts durant aquest conflicte bèl·lic. Progressivament ha anat canviant d’arguments i d’ambients, contemporanis i ficticis, Guerra Freda i futurs tecnològics.
“Halo” és una sèrie de videojocs que comença el 2552. La humanitat encara existeix i degut a la sobrepoblació es veu obligada a abandonar la Terra, i el joc es desenvolupa en diferents enfrontaments dels humans per a aconseguir viure en un nou planeta.
“Apex” és un videojoc de batalles que es diferencia de la resta de jocs d’aquest tipus perquè incorpora llegendes, herois amb habilitats predefinides que serveixen per a rols específics (atac, defensa, suport i reconeixement). Els jugadors són agrupats en escamots de tres i cada un d’elles selecciona una llegenda diferent per torns. L’objectiu és competir per a ser l’últim grup supervivent en una àrea que s’encongeix.
La problemàtica d’aquests jocs és la gestió que fem de les emocions els que hi juguem. Cal mantenir la tranquil·litat quan perdem i no enfadar-nos amb l’altre equip. El fet de jugar serveix per evadir-nos, per divertir-nos i per passar una estona, no per buscar-nos problemes on no n’hi ha.
És veritat que en algun cas els jugadors no respecten l’edat mínima recomanada i pot ser que pensin que hi ha aspectes del joc que es corresponen a la vida real, quan és clar que no és així. Així doncs, torna a estar clar que la responsabilitat d’aquestes interpretacions errònies es donen per culpa dels jugadors, i no del joc per si sol.
Jugar amb els videojocs no és dolent, però cal prendre un seguit de mesures bàsiques per tal que aconseguim l’objectiu de jugar, que és passar-nos-ho bé.
Publicat a Opinió
2023-2024. Ona Escaler
Estibaliz Urresola Solaguren és la directora d’aquesta pel·lícula estrenada el 2023. Tracta d’una família que viatja de Baiona, al País Basc, al poble d’on és la mare. Hi ha un nen, l’Aitor, que bo se sent a gust amb ell mateix. Intenta ocultar-ho, però al final la seva mare i la seva tieta Lourdes l’ajuden a mostrar-se als altres sense tenir vergonya de voler ser la Lucía i desitjar haver nascut en un cos femení.
Un dels aspectes positius de la pel·lícula, que va ser el gran motiu per veure-la, és que aborda un tema que fins fa pocs anys ha estat ocultat i la vist per la societat; la transsexualitat. Ho explica des de la perspectiva del despertar sexual d’una nena de vuit anys i reivindica que no s’ha de tenir por de mostrar-se tal i com se sent una persona. A vegades hi haurà gent, tot sovint molt propera, com en aquest cas la mare, la tieta i la seva amiga Nikko, que faran tot el possible per ajudar a tirar endavant la Lucía. Malauradament, encara hi ha massa persones com altres nenes que es troba a la piscina, que se’n riuran i segueixen fent molt difícil que se senti còmoda amb la seva orientació sexual.
Si hagués de trobar algun aspecte negatiu del film, diria que el seu ritme és una mica lent, la qual cosa provoca que se’t faci a vegades una mica llarg i feixuc. Hi ha algunes escenes que podrien ometre’s sense perdre’n el fil conductor. Un segon aspecte, però aquest força més personal, és que haver de llegir una gran part de la pel·lícula, subtitulada en basc, tampoc no ajuda a seguir-la bé.
Així doncs, és una pel·lícula que llença un missatge a la societat d’un tema d’actualitat fent una crida que totes les persones puguin mostrar com se senten, amb independència del seu físic, sense por de ser jutjats pels altres. Ensenya que malgrat les adversitats i les dificultats emocionals que comporta, sempre hi haurà algú disposat a fer-te costat.
Publicat a Opinió
2023-2024. Eric Farrés
En un món cada vegada més impulsat per la tecnologia, l’automatització està transformant la manera com treballem i produïm.
Els robots industrials han estat un component clau en moltes línies de producció durant dècades. La seva eficiència i precisió han millorat la fabricació d’una àmplia gamma de productes, des d’automòbils fins a dispositius electrònics. No només les fàbriques estan adoptant la robòtica. Molts sectors de serveis, com la sanitat i la restauració, també estan veient com els robots fan la seva entrada. Des de robots quirúrgics fins a caixes automatitzades en restaurants, l’automatització està canviant la manera com rebem serveis.
Una perspectiva més positiva és la col·laboració entre humans i màquines. Molts robots són dissenyats per treballar al costat dels humans, millorant la nostra eficàcia i seguretat en el lloc de treball.
A mesura que la tecnologia continua avançant, és probable que veiem més innovacions en el camp de la robòtica. Els vehicles autònoms, els robots d’assistència personal i d’altres aplicacions encara estan per desenvolupar-se plenament.
La revolució de la robòtica és una realitat que està canviant les nostres vides o les nostres feines. Si bé planteja desafiaments, també obre noves oportunitats i possibilitats. La clau és adaptar-se a aquest canvi constant i aprofitar els avantatges que la robòtica pot oferir per millorar la nostra qualitat de vida i la nostra productivitat.
Publicat a Opinió
2023-2024. Iván Rivera
En aquests darrers anys, l’ésser humà ha augmentat molt quant a població i, conseqüentment, les ciutats i les pobles cada vegada són més grans. Així doncs, les conseqüències d’aquest augment de població és la destrucció dels boscos, les muntanyes, la contaminació dels mars i dels rius, etc. Fins on arribaran les conseqüències dels nostres actes?
Des que es va acabar la Segona Guerra Mundial, la població ha augmentat significativament, sobretot perquè les condicions de vida han millorat, el camp de la medicina ha avançat, el món de la tecnologia s’ha desenvolupat amb molta rapidesa, hi ha més accés a l’àmbit de l’ensenyament, etc.
Fins aquí, un somni fet realitat. Ara bé, quan obrim bé els ulls, ens adonem que el planeta s’està fent malbé; ens l’estem carregant.
El signe més evident d’aquesta destrossa és l’augment de la temperatura tant ambiental com marina, inundacions, sequera i el desglaç sense aturador dels pols.
De tot això se’n diu canvi climàtic o escalfament global, i una de les raons per les quals es produeix és que cada vegada hi ha més població al món.
Per altra banda, entenem com a escalfament global el fet que el planeta va augmentat lentament la seva temperatura perquè a l’atmosfera hi ha uns gasos que en contacte amb la llum solar, s’escalfen i permeten que hi hagi vida a la Terra. El problema és que com que cada vegada els humans emetem més gasos, l’escalfor augmenta i, per tant, la temperatura puja.
Per quin motiu emetem més gasos? Com més població hi ha, augmenta el consum en general, és a dir, hi ha més indústries contaminants la necessitat de moure’s d’un lloc a un altre amb qualsevol mitjà de transport, creix.
Un altre motiu pel qual augmentem l’emissió de gasos és l’espai. Com que cada vegada som més, ampliem les ciutats i, per tant, eliminem ecosistemes, la qual cosa provoca la desforestació. És a dir, els arbres deixen de consumir una part d’aquest gas que s’escalfa i, per tant, augmenta la temperatura.
Encara tenim un altre motiu, i és la necessitat de desplaçar-nos constantment per necessitat o per lleure. Els gasos que alliberen els vehicles també són nocius.
Podríem allargar aquesta llista molt més, però aquest no és l’objectiu de la meva reflexió. Allò que m’ha portat a escriure és la necessitat de dur a la pràctica l’única solució a aquest greu problema: fer servir les tres erres: reduir-reutilitzar-reciclar. Si tothom les complís, el canvi seria immediat. Hem de començar ara perquè si no, serà massa tard.
