ADEU CURS 2020-2021
2020-2021. Alumnes 4t ESO
Sóc de les “veteranes”. Fa tretze anys que sóc a l’escola i aquest lloc ha estat tota la meva vida fins ara. Vaig arribar amb tres anys, plorant i espantada, i en surto amb setze, sense plors però espantada i alhora emocionada per la nova etapa que aviat començarà. Tot i que em queixo molt sovint de tot i de tothom, reconec que aquí no només he après ciències, llengües o art, sinó que els professors m’han transmès valors i m’han fet veure que l’important no és que siguem o no llestos, sinó com som com a persones. L’educació que hem rebut aquí ens fa ser qui som, i per això surto orgullosa de qui sóc, i sé que en gran part és gràcies a l’escola.
Martina Ros
Només he estat aquí dos cursos, i des del moment que vaig arribar la meva vida ha canviat. He crescut com a persona i he trobat un grup de gent increïble que em fan molt feliç, que m’han donat la mà sense demanar-ho i m’han demostrat amb fets reals què és l’amistat. Puc dir, sense cap mena de dubte, que venir aquí ha estat la millor decisió que els de casa hem pres mai.
Júlia Enseñat
Aquesta ha estat la meva escola des dels tres anys. Fins ara m’ha anat molt bé estar aquí perquè hem estat en família; instal·lacions petites i poca gent. Ara, però, és hora de sortir de la bombolla i anar al món exterior. L’escola ens ha ajudat a conèixer-nos i a formar-nos a nosaltres mateixos de manera lenta i calmada, i ara és el moment de sortir-ne preparats com a persones i com a estudiants. És “cursi”, però surto d’aquí amb bons amics i professors que m’han marcat, i en tindré un record per sempre. Em sento satisfeta, feliç i contenta; amb aprenentatges valuosos, amb esperit crític, amb algunes queixes també, però sobretot amb el record d’una escola amb persones de les quals sé el nom i el cognom i elles saben el meu. Aquest fet és molt important, i en moltes escoles això és impossible.
Helena Poves
Sóc un dels tants alumnes de l’escola que no he estat aquí des de sempre, sinó que vaig arribar a meitat de 2n d’ESO amb molta por de no poder adaptar-me a aquest canvi, a part d’un munt d’altres inseguretats. L’escola em va fer sentir acollit i tranquil ràpidament. Aquí tots sabem qui és qui, i aquest petit detall es fa imprescindible perquè el nostre dia a dia sigui agradable.
Alexis Iparraguirre
Fa tretze anys que sóc a l’escola, des dels tres: el pati d’Infantil, les colònies de Primària i les noves amistats i experiències de Secundària. Aquí m’he anat formant com a persona i m’he preparat per a afrontar el món exterior. Potser no sempre he vist l’escola amb bons ulls, però en el fons reconec que aquí he estat molt bé. És cert que tants anys en el mateix lloc a vegades cansa una mica, però m’enduc un munt de petits records i de flaixos que formen ja part de la meva memòria.
Berta Martínez
Des de molt petita, tenia tres anys, que sóc alumna de l’escola. Tot i queixar-me contínuament, sé que no tinc raó del tot pel simple fet que el tracte que tenim és com amb la família, que pot ser bo o no tan bo, però que en anar passant el temps sempre és molt més positiu que no pas negatiu. Recordo el jocs al pati d’Infantil que aleshores em semblava enorme, o les hores de menjador a Primària on apreníem a dibuixar. Se’m farà estrany despertar-me i no estar a cinc minuts de l’escola, i no veure les cares que m’han acompanyat dia rere dia durant tretze anys.
Berta Detrell
No sé massa per on començar perquè aquí he viscut tota una vida d’aprenentatges, moments alegres i d’altres de no tant, però tots i cadascun d’ells memorables. He fet amics des de P3, molts dels quals conservaré tota la vida. Estic també satisfet dels meus professors. Fins i tot he repetit un curs, cosa que m’ha servit com a etapa de reflexió per adonar-me que hi havia alguna cosa que estava fallant. He millorat en l’àmbit de l’estudi i estic content dels resultats.
Josep Sánchez
Els dies van passant i veig que només falten unes setmanes per deixar enrere una etapa especial perquè, després d’estar tota la meva vida en aquesta escola, trepitjaré per últim cop les aules on he crescut any darrere any, on m’he anat formant i he treballat, on m’he creuat amb gent a qui estic eternament agraïda i el lloc on he tingut l’oportunitat d’establir vincles molt forts i compartir moments que no es basen només en els llibres d’estudi. Crec que això, juntament amb els coneixements i els hàbits que hem anat adquirint cada curs, no seria possible si no haguéssim format part d’aquesta petita escola on tots ens coneixem i ens tractem amb molta proximitat. Malgrat tot, no menteixo si dic que també necessito un canvi, potser no tan gran com el que m’espera, però el necessito. Sóc conscient que questes són les últimes setmanes que veuré els meus companys corrent pel carrer per no arribar tard a les vuit del matí; són aquests petits detalls, entre molts d’altres, que sé que trobaré a faltar. Al cap i a la fi es tracta d’això; acabar una etapa i començar-ne una de nova.
Lucia Puyal
Vaig arribar a 1r d’ESO i mai hagués dit que aquell curs em passaria tan ràpid perquè, tot i alguna dificultat al començament amb el català, vaig encaixar bé al grup i a poc a poc vaig començar a passar-m’ho molt bé. Estic molt agraït a l’escola en general perquè he après moltes coses i em trobo preparat per a afrontar el meu futur.
Ángel Díaz
Se’m fa estrany canviar d’escola d’aquí poc perquè aquí he passat molts anys, gairebé tota la meva vida. Estic nerviosa perquè sempre he tingut els mateixos professors, tot i que alguns han marxat i n’han vingut de nous. Sé com treballen i em coneixem a mi molt bé. Em sap greu haver-me d’acomiadar dels meus companys i dels amics. Amb alguns d’ells ens seguirem veient, i amb d’altres segurament perdrem el contacte. Suposo que la vida és així; vas perdent gent pel camí i en vas trobant de nova.
Xènia Carrera
Fa tretze anys que sóc a l’escola i, si miro enrere, tinc els millors records amb unes amigues que mai no oblidaré. Fins ara he estat molt protegida pels professors que sempre m’han donat el més important: cultura i valors que han fet de mi la persona que sóc ara. A Infantil vaig aprendre a llegir i a estar quieta a la cadira a l’hora de dinar; a Primària vaig conèixer nous companys i vam fer les primeres excursions; a Cicle Superior em vaig afrontar a les mates i les vaig aconseguir guanyar. Secundària ha estat la meva adolescència i el descobriment de nous aprenentatges. Ara ens separem, fem camins diferents. Per una banda m’entristeixo, però alhora tinc una sensació de llibertat fins ara desconeguda.
L’escola forma part de mi, de la meva essència. A part de valors, he après a parlar en públic, redactar, fer projectes, compartir, escoltar, respectar... i sobretot el més important: a vegades cal caure i tornar-se a aixecar.
Paula Ballart
Fa tres anys que vaig trepitjar l’escola per primera vegada. A primer cop d’ull, vaig veure una escola petitona amb una escala força gran. Ha passat aquest temps i ja no recordo les vegades que he pujat i baixat aquestes escales tan familiars ara per a mi. M’he sentit molt ben acollit i a poc a poc he format un bon grup d’amics molt diferents els uns dels altres, però ens avenim molt. Recordo les colònies del Treball de Síntesi a l’Escala; va ser genial treballar i estar amb els amics durant tres dies.
Agraeixo a l’escola tot el que m’ha fet viure, les coses bones que m’ha transmès i, sobretot, el recolzament que rebut dels professors en els mals moments que inevitablement tots passem.
Marc Porcel
El primer dia que vaig començar Primària estava aterrida, agafada a les cames de la meva mare davant la porta de l’escola dels “grans”. Tot i que ja coneixia algun dels meus companys d’Infantil, no volia començar aquella nova etapa que tant m’espantava.
El que em vaig trobar després de desenganxar-me de la meva mare i creuar la porta va resultar ser molt més divertit i emocionant del que em podia imaginar: conèixer gent nova, professors nous, aules diferents, fer exàmens i estudiar, tot i que reconec que aquesta darrera part ja no és tan divertida.
Sense adonar-me’n, es van acabar els sis anys de Primària i vaig començar l’ESO, la darrera etapa a l’escola. Han estat uns anys força estressants perquè les classes són serioses i hem d’anar pensant què voldrem estudiar, quin batxillerat farem o a quina universitat anirem. És a dir, ens hem de començar a responsabilitzar del nostre futur. Tot i això, aquests quatre anys han passat volant. Em trobo escrivint aquest “adéu”, falten ja poques setmanes per acabar el curs i començar l’etapa del batxillerat en un nou institut amb noves persones que no conec de res.
Ara sí que deixo enrere l’escola i els dotze anys que he passat a les seves aules estudiant, fent amics, aprenent amb professors i coneixent gent fantàstica. Tots ells han fet que aquests anys hagin estat molt agradables i ara ja formen part de la meva infantesa.
Laia Escoda
