escola mireia

Educació infantil,
primària i secundària obligatoria

LA MÀGIA DEL BOSC

2020-2021. Ada Mansilla. Accèssit Prosa. Categoria C

El bosc està ple de meravelles, si tanquem els ulls, podem escoltar l’aigua caure, els ocells cantar, el voleiar de les papallones, però el més meravellós de tot el bosc és que, si tanquem els ulls i ens deixem portar, arribarem al seu centre, el lloc més màgic de tot el bosc.

Molts pensen que són mentides, però... Jo vaig estar allà, i el vaig veure amb els meus propis ulls, aquell dia va ser de veritat.

Vaig tancar els ulls i em vaig deixar portar, vaig notar com el meu cos s’elevava, podia sentir el vent corrent per la meva cara, l’aigua flotava al meu entorn, el pol·len s’olorava a molts quilòmetres de distància, les papallones entraven a l’aigua i allà desapareixien, com en un forat negre.

Vaig poder tocar les marietes, eren molt maques, me’n recordo encara de la primera vegada que vaig veure com les seves ales es desplegaven i començaven a volar fins on deixava veure la vista.

Vaig poder veure a les petites abelles deixant el pol·len a les flors, també vaig observar com les abelles feien la mel. Però el millor record que tinc d’aquell dia va ser aquella melodia tocada amb l’arpa. Aquella persona tocava l’arpa amb la millor delicadesa possible. Va ser fantàstic quan va començar a cantar, tot els animals i jo ens vam acostar en silenci per escoltar millor.

A mi em va agafar son i vaig començar a tancar els ulls. Em vaig resistir, el vaig aguantar però no vaig poder. Quan vaig despertar estava sobre la gespa adormida. La majoria diuen que només va ser un somni però per a mi va ser molt més. Va ser un moment màgic que mai no oblidaré.

Pseudònim: Moony

Curs: 5è Primària

EL PAÍS CONGELAT

2020-2021. Elisenda Slimani. 1r Premi Prosa. Categoria C

Al país congelat només hi ha una sola estació, l’hivern. És el país de la neu, els abrics, les bufandes, la tos i els esternuts. Allà hi mana el rei glaçat, un home prim de cabells castanys que sempre va amb un abric blau de llana.

El que més li agrada és la neu i el fred.

Els dies en aquest país són foscos ja que els dies són molt curts...

A més a més a l’hivern hi comencen moltes festes: que si el Nadal, Sant Esteve, Cap d’any, el Reis d’Orient...

Però no tot són festes... El rei glaçat l’únic que vol és que el seu país sigui glaçat de veritat, sense un punt de verd als camps, amb els arbres sense florir, sense colors... Vol que tot sigui fosc i apagat.

Però el que ningú sap és que el rei glaçat té tancada a la reina Primavera en un iglú una mica apartat del país congelat.

La reina Primavera es passa allà dies, esperant que passin els tres mesos del país del rei glaçat.

Ella sap que al febrer començaran a florir els camps i les flors... I sap que el rei glaçat s’enfadarà perquè el seu regne no durarà per sempre.

I mentrestant la reina està allà tancada, passa el Carnaval i tothom surt al carrer a fer festa... Passa Dijous Gras i s’acaba el Carnaval, i passen les hores, els dies i les setmanes... Fins que un dia comencen a florir els arbres, els camps i les flors.

L’iglú on és la reina es comença a desfer a poc a poc fins que pot sortir.

Arriba la fi de l’hivern i l’inici de la primavera. Ara el país congelat és un país ple de color i alegria, gràcies a la reina Primavera.

Pseudònim: Mandarina

Curs: 6è Primària

DOS GORIL·LES I UN LLEÓ

2020-2021. Jofre Ribot. Accèssit Prosa. Categoria B

Hi havia una vegada dos goril·les que estaven al zoo. Els dos tenien molta vergonya i sempre s’amagaven a les coves del zoo perquè la gent no els veiés.

Però la gent com no els podia veure, es queixaven als treballadors del zoo i ells tractaven molt malament als dos primats.

Fins que una nit, mentre tots dormien, els goril·les van decidir escapar-se. Van trencar les barres de ferro de la gàbia i se’n van anar del zoo. Però un lleó que estava al seu costat els va veure i els va dir:

- Ei! Què feu sortint de la gàbia?

Els dos goril·les van demanar al lleó que no ho digués a ningú, però el lleó, que era molt llest, va replicar:

- No ho diré a ningú, amb una condició… Que em deixeu anar amb vosaltres!

Els goril·les van acceptar. Van ajudar-lo a sortir de la gàbia i van marxar d’aquell infern. Però malgrat que ho havien aconseguit, en sortir al carrer es van adonar que no tenien on anar. Al cap de dos segons, un dels mamífers va dir poc convençut:

-I si tornem a l’Àfrica?

Tos van dir que sí. Van pensar en un avió. Així que van anar a l’aeroport, es van colar i van pujar a un avió amb destí a Senegal.

Van dormir allà i a l’endemà van engegar. Els tres animals estaven molt nerviosos, mai no havien pujat a un avió. El viatge va durar unes 4 hores i en arribar van anar directes a la sabana, amb compte que no els veiés ningú.

I ho van aconseguir! Així els tres van passar la resta de les seves vides amb la seva família i els vells amics.

Pseudònim: Carlos

Curs: 3r Primària

LA LIRA I LA CLAU MÀGICA

2020-2021. Aina Lecha. 1r Premi Prosa. Categoria B

Hi havia una vegada una nena que es deia Lira que sabia dibuixar molt bé.

Una tarda va agafar un llapis misteriós que va trobar al calaix del vestidor de la mare. Va posar-se a dibuixar i va fer una papallona. Al cap d’una estona, la papallona de sobte va sortir volant del dibuix, se’n va anar per la finestra i es va apropar a un fanal. Les ales de la papallona tenien un dibuix en forma de clau. La Lira va dibuixar la clau i de sobte al carrer va brillar una llum a les clavegueres. Va baixar corrents i va entrar a les clavegueres perseguint la llum, fins que va arribar a una porta. Va provar d’obrir la porta amb la clau que havia dibuixat i es va obrir! Era una habitació plena amb tots els dibuixos que havia fet i molts llapis voladors que netejaven els dibuixos i vigilaven que no es trenquessin mentre anaven col·locant i guardant més dibuixos en aquell lloc màgic.

De sobte, la Lira va sentir: “Desperta filla, que has d’anar a escola!”. La Lira es va llevar i va veure a la tauleta de nit el seu llapis màgic.

Pseudònim: Petxina

Curs: 4t Primària