escola mireia

Educació infantil,
primària i secundària obligatoria

LA LIRA I LA CLAU MÀGICA

2020-2021. Aina Lecha. 1r Premi Prosa. Categoria B

Hi havia una vegada una nena que es deia Lira que sabia dibuixar molt bé.

Una tarda va agafar un llapis misteriós que va trobar al calaix del vestidor de la mare. Va posar-se a dibuixar i va fer una papallona. Al cap d’una estona, la papallona de sobte va sortir volant del dibuix, se’n va anar per la finestra i es va apropar a un fanal. Les ales de la papallona tenien un dibuix en forma de clau. La Lira va dibuixar la clau i de sobte al carrer va brillar una llum a les clavegueres. Va baixar corrents i va entrar a les clavegueres perseguint la llum, fins que va arribar a una porta. Va provar d’obrir la porta amb la clau que havia dibuixat i es va obrir! Era una habitació plena amb tots els dibuixos que havia fet i molts llapis voladors que netejaven els dibuixos i vigilaven que no es trenquessin mentre anaven col·locant i guardant més dibuixos en aquell lloc màgic.

De sobte, la Lira va sentir: “Desperta filla, que has d’anar a escola!”. La Lira es va llevar i va veure a la tauleta de nit el seu llapis màgic.

Pseudònim: Petxina

Curs: 4t Primària

EL VOLCÀ S'HA CONSTIPAT

2020-2021. Nèstor Nochovny. Accèssit Prosa. Categoria A

Fa molt i molt de temps quan els animals parlaven, hi havia tres amics: el guepard Pol, el bou David i el gos Ace. Vivien a prop d’un volcà on a l’hivern feia molt i molt de fred.

Va arribar una glaçada i els tres amics van treure el nas pel volcà per saber què li passava. Van baixar fins el cor del volcà i van veure que en comptes de lava hi havia neu.

Sorpresos i esgarrifats van decidir encendre una foguera enorme amb l’ajuda dels vilatans. Amb l’escalfor el volcà es va despertar, va tossir tota la neu i va començar a treure lava molt content perquè tothom l’havia ajudat.

I qui no ho vulgui creure, que el volcà vagi a veure.

Pseudònim: Clubnica

Curs: 2n Primària

L'ESPIA VALENTA

2020-2021. Júlia Santamaria. 1r Premi Prosa. Categoria A

Hi havia una vegada una elfa que es deia Clara, tenia cent anys i era espia.

El rei dels elfs la va enviar a buscar la pedra energètica que donava llum al regne. Els nois del regne li van dir que no ho aconseguiria, però ella va pensar que cridaria a les seves amigues, la humana Lili que era guerrera i la fada Lluna que podia fer encanteris. En dues setmanes van trobar el Castell d’un mag dolent, que havia robat la pedra energètica que donava llum al regne. Van arribar al Castell, es van disfressar d’orcs perquè el Castell estava ple d’orcs.

Al final van arribar a la part més alta del  Castell. Hi havia el mag que estava amb la pedra energètica que donava llum al regne. Hi havia una alarma, la fada Lluna la va desactivar i entre les tres van saber perquè volia la pedra el mag: perquè el seu bàcul, la pedra que ell tenia, s’estava apagant. La humana Lili va estabornir el mag i es van emportar la pedra. L’elfa Clara va saber que en equip tot era més fàcil.

Conte contat, conte acabat.

Pseudònim: Mar

Curs: 2n Primària

NO NECESSITO

2020-2021. Carlota Mas. Accèssit Poesia. Categoria G

No necessito cap ajudant

que faci els meus encàrrecs,

que ordeni els meus papers,

m’organitzi l’agenda

i respongui els meus mails.

 

No necessito que em diguin

com vestir ni què puc fer,

on anar ni què he de fer.

 

Ni els colors, ni les feines,

ni els esports em defineixen.

Seré la mateixa fent futbol o ballet.

Vestint de rosa, negre o verd.

 

Ser dona no és cuidar,

ser dona no és complaure,

ser dona és molt més

del que a les nostres àvies els van ensenyar.

 

Vull ser autosuficient

així m’eduquen

i així ho continuaré essent.

 

Pseudònim: H²O

Curs: 3r ESO