Publicat a Jocs Florals
2019-2020. Aina Marull. 1r premi poesia. Categoria B
En un poble anomenat “Celler” hi habitaven taps quotidians que volien que tothom fos igual, és a dir, normal. La gent era cilíndrica. Estava feta de suro i portava unes lletres gravades al cap que, per cert, era pla.
El que no sabien és que, amagat en el seu poble, hi vivia un monstre, el Monstre del Cul Vermell. El monstre era un tap trist i solitari. Era diferent, tenia un forat al cap i el cul de color vermell. El pobre no es relacionava amb cap altre tap.
Un dia va decidir anar a veure a algun metge. Quan la gent el va veure pel carrer es va espantar molt, tothom corria i cridava. El pobre, tot angoixat, va arribar finalment a la consulta, però el doctor en veure’l es va quedar sense paraules i es va desmaiar. El monstre havia decidit anar a buscar cura per millorar el seu aspecte, però no ho va aconseguir.
De camí cap a casa va veure un altre poble. De lluny es distingia algun punt vermell! Va decidir apropar-se per veure si la vista no li fallava, i quan va arribar, no s’ho podia creure; eren tots com ell! Suros amb el cul vermell, amb aroma de vi igual que ell i ben foradats de dalt a baix.
I va ser feliç amb els seus nous amics, es va sentir estimat i molt millor. Fins i tot va trobar un tap de cava Brut Nature, es deia Nadal, era bonica, d’un altre color i més rodona. Diferent i, a la vegada, preciosa. Es van casar i van tenir tapets.
I conte tapat, conte acabat!
Publicat a Jocs Florals
2019-2020. David Afonso. 1r premi prosa. Categoria A
Un matí el Sol es va despertar i va veure que no girava. Tot preocupat, va preguntar als planetes què li passava.
-Terra, per què no giro?
-Potser és perquè no tens tanta vida com jo.
-Saturn, tu què creus que em passa?
-Potser és que no tens un anell com jo.
-Neptú, tu què diries que tinc?
-Si tinguessis tempestes com jo, potser giraries.
-Júpiter, tu sabries dir-me què esta passant?
-Potser és que no tens tants gasos com jo.
De sobte, tots els planetes van dir:
-Sol, estigues tranquil, resulta que els que girem som nosaltres!
I així, tots rient, van continuar en moviment.
Publicat a Jocs Florals
2019-2020. Raquel Gausch. 1r premi poesia. Categoria G
Sortosament puc volar,
i al niu no m’he de confinar.
Els d’allà baix no tenen tanta sort,
si jo fos ells, ja m’hauria mort!
Visc a les muntanyes de Montserrat,
on ara hi ha una inusual tranquil·litat.
Sap greu que ningú vingui a comprar mató,
em preocupa perquè aviat farà pudor.
Moc les ales, em sacsejo.
Arrenco el vol, que ja ho espero.
Des de dalt segur que ho podré veure ben clar,
però tinc por del que em pugui trobar…
Em dirigeixo cap a Barcelona,
tinc ganes de veure allà, com va la cosa.
A l’autopista només hi circulen camions,
seria un gran problema que faltessin provisions.
Sense adonar-me’n ja he arribat;
de veritat aquesta és la ciutat?
Sembla un altre lloc diferent,
és estrany; hi ha molt poca gent.
Sirenes blaves i grogues amunt i avall,
quin moviment es veu en els hospitals.
Ja m’han dit que hi ha molta gent malalta,
a causa d’un virus que, cada dia més, s’escampa.
No reconec Barcelona; l’aire és net i clar.
Se m’encongeix el cor pel que està passant.
Només hi ha persones passejant el gos,
o fent cua, davant del súper, van esperant.
Veig rostres sense expressió,
boques i nassos darrere un mocador.
Hi ha molta distància entre l’un i l’altre,
aquest és el drama de la nostra situació.
Publicat a Jocs Florals
2019-2020. Carlota Mas. 1r premi poesia. Categoria F
Per mi era un terme desconegut,
fa dos anys que sento a parlar
d’una organització anomenada Open Arms.
Per alguns, una illa d’esperança;
per a tots, no hauria d’existir.
Molta gent pateix, fuig i mor.
Cerquen la llibertat i l’esperança,
un món millor i un futur humà.
Persones com tu i jo,
perdudes en la immensitat del mar.
Open Arms els rescata, els acull,
els dona una oportunitat:
no perdre l’esperança.
I alhora els permet seguir somiant.
Per què no són a terra ferma?
Per què no se’ls permet viure en pau?
Per què se’ls trenca el seu somni?
I no poden renéixer sabent-se esclaus.
Esclaus de la misèria,
esclaus de la por,
esclaus de la guerra,
la desesperació i la mort.
