Publicat a Opinió
2020-2021. Opina Paula Ballart
A vegades penso que no sóc capaç, que no puc, que no em volen, que tothom té talent menys jo... Aquest monòleg interior, si mai l’heu patit, et fa sentir malament i penses que no hi ha solució.
En aquests moments, m’agradaria apagar la meva ràdio interna i pensar que puc aconseguir-ho tot i que no sóc esclava de les meves emocions. Sí; és fàcil dir que les puc controlar quan realment m’és molt difícil intentar-ho. Quan he tingut un dia gris i arribo a casa, veig els meus pares i els carrego tota la pressió que he tingut. Després em sento molt malament, però ja no hi ha volta enrere. Aquestes descarregades també les pateixen les meves amigues; soc així!
Poso un exemple que sempre m’angoixa: els exàmens. Tinc por i penso que no seré capaç de poder estudiar i ja em veig suspenent-los tots. Realment, m’ho crec. De la por passo al pànic i aleshores sí que no puc fer res, ni estudiar. Penso que l’univers conspira contra mi, els pensaments van empitjorant i se’m desdibuixa la realitat fins que no sóc capaç de distingir-la correctament.
Realment, ho passo molt malament i cada vegada em trobo més bloquejada. La meva ment és incapaç de pensar en positiu i totes les emocions són negatives.
Aquesta sensació de no poder em porta a treure el pitjor de mi. Aleshores he de parlar amb algú perquè m’ajudi a fer fora tots els pensaments negatius que m’he cregut.
És curiós el poder de l’amistat. Quan sento que em diuen que tinc talent i que puc sortir-me de tot, el meu monòleg interior canvia i s’omple de pensaments positius i de poder. Tot em comença a sortir bé i torno a confiar en mi mateixa; és màgia. Feia vint minuts no em veia capaç de res i ara sóc la millor del món mundial com a mínim!
Tots tenim un dimoni i un àngel dins nostre. Hem de confiar en nosaltres mateixos i deixar de tenir por.
Publicat a Opinió
2019-2020. Aina Nadal
Quan sàpigues escoltar hauràs après l’art del silenci i respectar l’opinió dels altres, perquè a tothom li agrada sentir-se escoltat, però no tothom sap escoltar. No entenc per què a algunes persones ens costa tant escoltar si realment és ben senzill, només has de fixar-te en allò que t’estan dient els altres. Escoltar és la manera més efectiva d’aprendre, ja que comprens les opinions dels altres i pots acabar pensant alguna cosa molt diferent de la que pensaves al principi.
Crec que normalment, quan no escoltem, és perquè estem massa pendents del que direm després, de com podrem contradir el que ha dit l’altra persona, i ho fem sense saber què és el que ens volia dir realment, però com que l’hem interromput, no hem entès correctament el missatge. Sentir és el que la gent fa normalment, sentir és percebre a través de l’oïda, escoltar és parar atenció quan et parlen, estar atent al que et diuen.
En la situació que estem vivint ara és molt important escoltar perquè estem tancats a casa, i això no és fàcil. Si no ens escoltem bé entre els que estem convivint, acabarem tots enfadats i cansats d’estar amb la família tot el dia.
A casa, i estic convençuda que no som els únics, el que ens passa a vegades és que alcem la veu i a poc a poc ens posem nerviosos perquè tallem involuntàriament la comunicació. Haurem de comptar fins a deu abans d’obrir la boca i sobretot, caldrà saber-nos escoltar.
Publicat a Opinió
2019-2020. Opinen Ada de Dalmases i Berta Martínez
A vegades, quan estem malenconiosos, només ens ve de gust estar a casa plorant, sovint estirats al llit, i escoltar cançons tristes. Hem fet una petita selecció d’aquest tipus de cançons, anomenades també “sad” (trist en anglès).
Hurt, Christina Aguilera
Tracta de la pèrdua d’un ésser estimat. Durant els anys es va allunyar d’ell i en assabentar-se de la seva mort es lamenta per no haver estat amb ell el temps que va poder. En una part recorda l’última vegada que el va veure, i admet que no hi ha cap cosa que no faria per tornar a sentir la seva veu o veure’l. També li agraeix tot el que va fer per ella.
Seems like it was yesterday when I saw your face
You told me how proud you were, but I walked away
If only I knew what I know today
Ooh, ooh
I would hold you in my arms
I would take the pain away
Thank you for all you've done
Forgive all your mistakes
There's nothing I wouldn't do
To hear your voice again
Sometimes I wanna call you
But I know you won't be there
If I had just one more day
I would tell you how much that I've missed you
Since you've been away
Jealous, Labrinth
Explica que a vegades és fàcil dir que no hi ha res a perdonar, tot i que és molt dur dir la veritat. Si l’amor es transforma en gelosia, el més probable és que acabis trencant o t’acabin trencant el cor. Quan tu estimes algú de veritat, l’únic que vols és que la persona que estimes sigui feliç, fins i tot ho desitges ni que el teu amor no es vegi correspost.
Cause I wished you the best of
All this world could give
And I told you when you left me
There's nothing to forgive
But I always thought you'd come back, tell me all you found was
Heartbreak and misery
It's hard for me to say, I'm jealous of the way
You're happy without me.
Human, Christina Perri
És una cançó pop que es va donar a conèixer el 18 de novembre de 2013. Comença amb promeses impossibles, i el videoclip simula un estereotip de noia perfecta amb un efecte robòtic.
I can hold my breath
I can bite my tongue
I can stay awake for days
If that's what you want
Be your number one
La cançó segueix amb reptes impossibles, però hi comença a involucrar diferents. Després d’aquesta introducció comença la tornada on ens ensenya la seva part humana i és on ens intenta transmetre que l’amor (patern, d’amistat o de parella) no ha de buscar la perfecció, perquè l’amor ja és la pròpia debilitat i no és una qualitat discutible.
I can hold my breath
I can bite my tongue
I can stay awake for days
If that's what you want
Be your number one
L’objectiu d’aquesta cançó és preguntar i reflexionar sobre les nostres debilitats, autoexigències i la nostra humanitat en si.
Publicat a Opinió
2018-2019. Opina Martí Rodríguez.
L’atletisme és un conjunt que combina la pràctica de diverses especialitats: modalitats de cursa, salt, llançament i marxa atlètica. Trobem el seu origen a l’antiga Grècia, on diverses llegendes d’origen mitològic relacionen aquestes modalitats amb cerimònies religioses d’una gran importància a les ciutats estat.
